I) ENTRADA EN VIGOR
Com ja hem indicat a circulars anteriors, la nova norma va entrar en vigor el 12 d'octubre de 2002, però estableix un període transitori d'adaptació de 2 anys, durant el qual s'ha pogut continuar utilitzant l'antiga normativa NCSE-94. Ara bé, el proper 12 d'octubre finalitza aquest termini, per la qual cosa tots els projectes, bàsics i d'execució, que es lliurin per visar a partir d'aquesta data s'hauran d'ajustar de manera obligatòria a les determinacions de la nova Norma Sismorresistent NCSR-02.

II) ÀMBIT D'APLICACIÓ
S'ha de tenir en compte en els projectes, construcció i conservació d'edificacions de nova planta. Quan es tracti d'obres de reforma o de rehabilitació, s'aplicarà la normativa de manera que els nivells de seguretat dels elements afectats per les intervencions siguin superiors als que posseïen en la seva concepció original. Quan es tracti d'obres de rehabilitació o de reforma que suposin modificacions substancials del sistema estructural, s'hauran d'assimilar, a tots els efectes, a la situació d'obres de nova planta.

III) CLASSIFICACIÓ DE CONSTRUCCIONS
Segons l'ús a què es destinen i els danys que es puguin ocasionar en cas d'incident sísmic, les edificacions es classifiquen de la manera següent:

1) D'importància moderada: les edificacions que presenten possibilitats mínimes que la seva destrucció a causa d'un terratrèmol pugui causar víctimes, produir danys econòmics significatius a tercers o interrompre un servei primari.
2) D'importància normal: les edificacions la destrucció sísmica de les quals pot ocasionar víctimes, interrompre un servei de la col·lectivitat o produir pèrdues econòmiques importants, sense que, en cap cas, es refereixin a un servei imprescindible ni puguin generar efectes catastròfics.
3) D'importància especial: les edificacions la destrucció de les quals a causa d'un terratrèmol pot interrompre un servei imprescindible o produir efectes catastròfics. En aquest apartat, hi hem d'incloure les construccions que tinguin aquesta consideració en els planejaments urbanístics o a d'altres documents i reglaments específics anàlegs. En qualsevol cas, com a mínim s'ha d'aplicar a:

·hospitals, clíniques i instal·lacions sanitàries d'una certa importància;
·edificis i instal·lacions diverses de comunicacions (ràdio, tv, telefonia i telegrafia);
-edificis dedicats a centres d'organització i de coordinació en casos de desastre (protecció civil);
·edificis per a personal i equips d'ajuda (Bombers, Policia, Forces Armades, parcs de maquinària i ambulàncies);
·construccions d'instal·lacions bàsiques de poblacions (aigua, gas, combustibles, bombaments, xarxes de distribució, centrals elèctriques i centres de transformació);
· estructures i altres elements de vies de transports (carreteres i ferrocarrils) que tinguin la classificació d'"especial" segons la seva normativa específica;
· edificis i instal·lacions vitals de mitjans de transport (estacions de ferrocarril, ports i aeroports);
· edificis i instal·lacions industrials que es puguin veure afectats per accidents greus amb substàncies perilloses;
· grans construccions d'enginyeria civil (preses, centrals nuclears, centrals tèrmiques, etc.);
· construccions destinades a espectacles públics i grans superfícies comercials on es pugui produir una ocupació massiva de persones;
· construccions catalogades com a monuments històrics o artístics, béns d'interès cultural o classificacions anàlogues.

IV) CRITERIS D'APLICACIÓ DE LA NORMA
La norma s'ha d'aplicar a les construccions que s'indiquen a l'apartat II), amb algunes excepcions. No n'és procedent l'aplicació en cas de:

- Construccions d'importància moderada.
- Construccions d'importància normal o especial quan el valor de l'acceleració sísmica bàsica "ab" sigui inferior a 0,04 g.
- Construccions d'importància normal amb pòrtics ben falcats en totes les direccions, quan l'acceleració sísmica bàsica "ab" sigui inferior a 0,08 g+. Malgrat tot, sí que s'haurà d'aplicar en els casos d'edificis amb més de set plantes a zones sísmiques amb acceleració sísmica de càlcul "ac" igual o superior a 0,08 g.

D'altra banda, hem d'indicar que en els casos en què s'hagi d'aplicar aquesta norma no es podran utilitzar estructures de paret seca, tova o tapiera en edificacions d'importància normal o especial.

En els casos en què l'acceleració sísmica bàsica "ab" és igual o superior a 0,08 g, les construccions de fàbrica de maó o bloc de formigó i similars només podran tenir un màxim de 4 altures, i si l'acceleració sísmica bàsica "ab" és igual o superior a 0,12 g, un màxim de 2 plantes.

Per últim, hem d'indicar que si l'acceleració sísmica bàsica "ab" és igual o major a 0,04 g s'hauran de considerar els efectes del sisme en els casos de terrenys potencialment inestables.

V) CONDICIONS DE CAIRE GENERAL
En la redacció i execució de projectes, s'han de considerar els aspectes següents:

1) En primer lloc, s'ha de classificar la construcció del projecte segons un dels grups d'importància de l'apartat III) (moderada, normal o especial).
2) Determinació, segons el contingut de l'Annex 1 de la Norma, del valor de l'acceleració sísmica bàsica "ab" i del coeficient de contribució "K" d'aplicació a la zona on s'ubica l'edifici.
3) S'ha de decidir si és procedent o no l'aplicació d'aquesta norma a partir de la classificació de la importància de l'edifici, del sistema d'estructura previst per aquest, de la seva alçada total i de la naturalesa del terreny on s'assenta l'edificació.
4) Determinació del valor de l'acceleració sísmica de càlcul "ac" a partir dels valors de l'acceleració sísmica bàsica "ab", del valor del coeficient adimensional de risc i del coeficient d'amplificació del terreny, tot això segons l'art. 2.2 d'aquesta normativa.
5) En els casos en què sigui procedent, s'ha de realitzar el càlcul sismorresistent de l'estructura segons els procediments que es detallen en el Capítol 3 de la Norma que ens ocupa (estudi dinàmic, per espectres de resposta o per mètode simplificat).
6) Un cop realitzat el càlcul i a partir de les hipòtesis que s'hagin tractat, se n'han de projectar els detalls i la resta de prescripcions constructives, segons les determinacions del Capítol 4 de la NCSR-02.

VI) COMPLIMENT DE LA NORMA
En conseqüència, el compliment de les determinacions de l'articulat d'aquesta normativa es concreta a les tres fases següents:

1) En fase de projecte: a la memòria de qualsevol projecte d'obres s'haurà d'incloure un apartat dedicat a les "Accions Sísmiques" requisit que serà totalment exigible per al visat del projecte per part dels col·legis professionals, així com per obtenir les llicències i autoritzacions que concedeixen els diferents òrgans de l'administració pública.

Quan, en algun dels supòsits esmentats abans, s'hagi d'aplicar aquesta norma, a l'apartat esmentat hi hauran de figurar els valors, hipòtesis i conclusions adoptats en relació amb les accions sísmiques, així com la incidència d'aquestes en el projecte, càlcul i la disposició dels elements estructurals, constructius i funcionals de la construcció. En aquests supòsits, també s'hauran de fer constar sobre els plànols del projecte els nivells de ductilitat per als quals s'ha calculat l'estructura.

2) En fase de construcció: si el director de l'obra no és l'autor del projecte, haurà de comprovar que les prescripcions i detalls estructurals dels plànols compleixen els nivells de ductilitat especificats, els quals, com és lògic, s'hauran de respectar en l'execució de l'obra. Si el tècnic director no està conforme amb les determinacions i solucions del projecte en matèria sísmica, ho haurà de comunicar a la propietat, a qui proposarà les modificacions adients, que hauran de ser objecte d'aprovació per part dels mecanismes habituals.

3) En fase de visa útil: si es produeix un terratrèmol d'intensitat gran a construccions situades a zones d'intensitat igual o superior a VII (escala EMS), s'haurà d'efectuar un informe on s'analitzin els efectes produïts pel sisme i les mesures que s'han d'adoptar, si s'escau. La responsabilitat de la realització d'aquest informe correspondrà al tècnic encarregat de la conservació de la construcció i, si aquest no està designat, a la propietat o entitat explotadora, que ho haurà d'encarregar a un tècnic competent en la matèria.

VII) CONSIDERACIONS GENERALS REFERIDES A LES ILLES BALEARS
D'acord amb allò que hem exposat als apartats precedents, s'ha de prendre bona nota del següent:

1) Segons allò que s'estableix a la pàgina 35.965 del BOE 244, d'11/10/02, la totalitat de municipis de les Illes Balears tenen un valor d'acceleració sísmica bàsica "ab"de 0,04 g, i el valor del coeficient "K" és 1,00.
2) En funció d'aquests valors, la norma no s'ha d'aplicar en edificis amb importància moderada.
3) Tampoc no s'ha de considerar en casos d'edificis d'importància normal, que es resolen amb estructura a base de pòrtics ben falcats en totes direccions (formigó armat, acer o mixtes).
4) Sempre s'haurà d'aplicar a edificis amb importància especial.
5) També s'haurà d'aplicar en els casos d'edificis d'importància normal construïts amb fàbrica de maó, bloc de formigó o materials de naturalesa similar.
6) Els murs de fàbrica de tova, tapiera o pedra seca, només es podran utilitzar en casos d'edificis d'importància moderada.
7) Com ja s'ha indicat abans, també s'haurà de considerar l'acció sísmica en els casos en què els fonaments se sustentin en terrenys de naturalesa defectuosa que siguin potencialment inestables.
8) Per al cas habitual d'edificacions resoltes amb estructura de murs de càrrega, que s'hauran de calcular segons allò que s'indica al capítol 3r de la nova norma, també s'hauran de tenir en compte les prescripcions constructives que figuren a l'article 4.4 i que es concreten, bàsicament, en els aspectes següents:

· S'hauran de col·locar murs resistents a les dues direccions principals de planta de la manera més uniforme i simètrica possible.
· S'evitaran canvis bruscos de rigidesa produïts per canvis en els materials.
· A efectes d'aplicació de la norma, les estructures de murs de fàbrica s'hauran de considerar solucions "no dúctils", independentment dels reforços que s'hi puguin disposar.
· El gruix mínim per a murs exteriors d'una fulla haurà de ser de 14 cm i de 12 cm en els trams interiors.
· Les distàncies entre buits no seran inferiors a 60 cm i la distància entre buit i cantó, no inferior a 80 cm.
· En els murs de càrrega i trava només s'admetran regates verticals separades entre elles com a mínim 2 m, i només podran afectar una profunditat màxima d'1/5 del seu gruix. En qualsevol cas, el gruix reduït del mur en aquests punts no podrà ser inferior als valors mínims ja indicats.
· En aquestes estructures, els forjats de bigues soltes, bé de fusta, metàl·liques o prefabricades de formigó, s'hauran de lligar, en tot el seu perímetre, a encadenats horitzontals situats al seu mateix nivell, per solidaritzar el carregament i connexió d'aquestes biguetes amb els murs de càrrega. El lligam de les biguetes paral·leles a les parets s'estendrà almenys a les tres biguetes més properes.
· Quan es realitzin reforços de murs amb massissat de formigó, aquests hauran de tenir una secció mínima de 15 cm d'alçada, amb una amplada igual al gruix total del mur. L'armadura longitudinal mínima haurà de ser de 4 rodons de 10 mm, amb una armadura transversal mínima d'1 rodó de 6 mm cada 25 cm.

VIII) ALTRES OBSERVACIONS GENÈRIQUES
A part d'allò que s'indica al capítol anterior, per als casos en què sigui obligatòria l'aplicació de la normativa s'ha d'indicar el següent:

· La disposició geomètrica de l'estructura serà tan simètrica i regular com sigui possible, intentant aconseguir una composició amb dos eixos de simetria ortogonals en els elements resistents i de trava.
· S'ha de procurar una disposició geomètrica d'alçats, com més regular millor, evitant transicions brusques de forma i/o rigidesa entre un pis i el següent.
· S'ha de procurar una distribució uniforme i simètrica de les rigideses en planta i una variació gradual d'aquestes en alçada. S'ha d'intentar que cap element estructural no canviï bruscament de rigidesa.
· Si tenim edificacions on existeixen plantes amb esveltesa diferent, o diàfanes, amb la resta de plantes molt compartimentades, s'haurà de tenir en compte la diferència de rigidesa entre aquestes.
· Si es confia la resistència a esforços horitzontals a elements de gran rigidesa com pantalles, murs, triangulacions, etc., aquests s'han de col·locar almenys en dues direccions, preferentment ortogonals, en posició simètrica i de manera preferent en el perímetre exterior de la planta.
· Si es col·loquen els elements de rigidització en forma de nucli, és fonamental que aquest se situï en posició centrada.
· S'ha d'intentar que la seguretat sismorresistent dels nusos sigui superior a la de les peces, que la dels suports sigui superior a la de les bigues i, en aquestes, que la seguretat a esforç tallant sigui superior a la del moment.
· Tota construcció haurà d'estar separada de les limítrofs per una distància mínima per mitigar els efectes del xoc durant els moviments sísmics. En tot cas, la separació s'estendrà a tota l'alçada de l'edifici, en una amplada no menor al desplaçament lateral màxim del sisme i mai inferior a 15 mm.
· No s'hauran d'instal·lar conduccions generals que creuin els plans d'aquestes juntes, llevat en cas que es col·loquin enllaços flexibles adequats.
· Pel que fa als fonaments, s'haurà d'evitar que en una mateixa unitat estructural coexisteixin sistemes de fonaments superficials i profunds, i s'haurà d'intentar disposar-los sobre terrenys de naturalesa geotècnica homogènia. Si el terreny ferm de recolzament presenta discontinuïtats, s'haurà de fragmentar la construcció en unitats estructurals independents per a cadascun dels ferms detectats.
· En els casos en què es detectin situacions en què és probable que es produeixi la liquació del terreny, s'hauran d'evitar solucions de fonaments superficials, llevat si s'adopten mesures de millora del terreny per prevenir aquesta possibilitat.
· Cadascun dels elements de fonamentació que transmeti al terreny càrregues verticals, s'haurà d'enllaçar en dues direccions amb els elements contigus, mitjançant elements de lligat capaços de resistir un esforç axial en compressió i tracció, igual a la càrrega sísmica horitzontal transmesa a cada recolzament. Quan l'acceleració sísmica de càlcul sigui inferior a 0,16 g, es podrà considerar la solera com a element de lligat sempre que estigui situada a nivell de sabates o de la seva cara superior i que tingui un cantell mínim de 15 cm o d'1/50 de la llum entre pilars.
· Les estructures de formigó s'hauran de projectar d'acord amb les especificacions del Punt 4.5 de la normativa, mentre que les d'acer hauran de respectar les exigències del Punt 4.6.

IX) JORNADA PRESENTACIÓ I APLICACIÓ DE LA NOVA NORMA
El COAIB ha preparat una jornada de presentació que serà impartida pel Sr. José Ignacio Llorens de Ros, arquitecte i professor de l'ETSAB, el dia 30 de setembre, segons el programa següent:

- Els edificis sota sol·licitacions dinàmiques
- Presentació de la NCSR-02. Construcció sismorresistent
- Exemple d'aplicació. Cas particular d'estructures amb murs de càrrega
- Recomanacions de projecte.

Per a més informació se poden dirigir a la Secretaria d'Activitats Tècniques i Culturals dela Demarcació Mallorca del COAIB (Portella 14, de Palma). Tel.: 971 22 86 58 - Fax: 971 72 04 6 3 - Adreça electrònica: oftecpalma@coaib.es; www.coaib.es