Nova Norma Territorial Cautelar a Mallorca
N. Circular: 21 / 01
Data Circular: 06/07/2001
N. Notícia: 1294
Data Notícia: 05/07/2001
Subtema: Secretaria COAIB
DAVANT UNA NOVA NORMA TERRITORIAL CAUTELAR:
PRIMERES REFLEXIONS DEL COAB
Des de fa un cert temps, els mitjans de comunicació de les Illes han reflectit públicament una posició política i social entorn del problema urbanístic de l'edificació, sobretot a l'illa de Mallorca. S'ha parlat de creixement urbanístic, de via ràpida, de consum accelerat de territori, de massificació de la construcció, d'economia especulativa, etc. També s'ha parlat de cercar solucions que provoquin la desacceleració econòmica, la remodelació turística i, naturalment, l'aprovació d'una moratòria urbanística. Aquesta situació, sovint qualificada d'"emergència urbanística", ja ha estat objecte aquests darrers anys de diverses mesures cautelars de control i congelació; així ha succeït amb les desclassificacions de sòl urbanitzable per part de les Directrius de Ordenació Territorial, les mesures cautelars i d'emergència sobre el sòl rústic, mitjançant la Llei 9/1999, i amb la Norma territorial cautelar sobre el sòl urbà de l'any passat (28.10.00). Malgrat tot i segons el que ha transcendit a través de la premsa aquests darrers dies, la sessió de la Comissió Insular d'Urbanisme del passat dia 3 de juliol va aprovar una nova Norma territorial cautelar que, en el moment en què es publiqui i amb caràcter retroactiu, afectarà un altre cop el sòl urbà. En aquesta ocasió i contràriament al que succeí amb la Norma Territorial Cautelar de l'any passat, no es distingeix entre les zones POOT i les no afectades per aquest pla, ni tampoc entre el sòl urbà consolidat per a la urbanització i el sense consolidar. Es tracta doncs, pel que sembla, d'una norma que suspèn de manera generalitzada, fins a l'aprovació inicial del Pla Territorial Insular, qualsevol llicència per a edificis residencials o plurifamiliars de nova planta, a més dels turístics, excepte si realitzen amortització de places i destinen els solars amortitzats a zona verda.
El Col·legi Oficial d'Arquitectes de Balears, que tradicionalment ha mantingut una posició objectiva i d'independència professional en compliment de la seva funció social, reconeguda en el Estatuts i en la Llei de Col·legis Professionals, davant la imminent aprovació d'aquesta Norma territorial cautelar, vol manifestar les següents opinions i suggeriments:
1.- És conscient de la problemàtica que han reflectit els mitjans de comunicació i de les seves conseqüències, i per aquest motiu ha col·laborat en tot moment amb les nostres Institucions per tal de cercar les millors respostes i solucions a un problema que s'escapa del simple fet urbanístic perquè afecta tots els sectors de la nostra societat.
2.- És conscient, per tant, que s'han d'adoptar políticament mesures que tendeixin a aconseguir un control del creixement urbanístic en un espai limitat com són les nostre Illes, del consum del territori que això provoca i dels recursos, també limitats.
3.- Les mesures urbanístiques adoptades fins ara han pal·liat bastant aquesta situació, com ara la Llei de sòl rústic, la Llei 9/1999, les Directrius d'Ordenació Territorial i Normes territorials cautelars, aprovades fins a la data, que tenen la funció de garantir els objectius del futur PTI, d'acord amb el que disposa l'article 17 de la Llei d'Ordenació del Territori, però que, per altra banda, no han de desvirtuar altres drets, alguns d'ells constitucionals (a l'habitatge, al treball, a la llibertat de residència, a la seguretat jurídica, etc.), i d'altres de legals com el dret objectiu a l'obtenció d'una llicència sobre un solar en sòl urbà quan el planejament aprovat així ho ha previst, i més encara quan això es produeix a municipis en els quals s'han aprovat molt recentment els seus Plans Generals o Normes Subsidiàries.
4.- Per aquestes raons, la pressió urbanística que es troba concentrada a determinats municipis o fins i tot només a part dels mateixos, al nostre parer, no justifica per ella mateixa una mesura tan transcendental i extensa, que afecti la totalitat d'edificis residencials d'habitatges plurifamiliars que es vulguin construir a qualsevol zona i municipi de l'Illa, sigui quin sigui el seu volum o índex d'habitatges.
5.- Per tant, uns municipis no s'haurien de veure afectats per la pressió urbanística o el desenvolupament incontrolat d'altres, ni determinades zones, com són nuclis antics, que precisament requereixen la iniciativa privada per ser contemplats i rehabilitats, o zones intensives de l'eixample d'aquestes que no poden afectar de cap manera el consum del territori, i fins i tot de petits edificis plurifamiliars d'escassa incidència en l'entorn, tan comuns en els nuclis del centre de l'Illa. Per tant, seria convenient obrir una reflexió social i racionalitzar les mesures cautelars a adoptar en funció de:
a) Localització de la suspensió només sobre aquelles àrees saturades o sotmeses a pressió urbanística dins de les zones POOT.
b) Establir la tipologia d'edificis plurifamiliars que hagin de veure's afectats en funció de l'índex d'intensitat d'habitatges, alçada, mida, etc.
6.- A més, es tracta d'una suspensió que no acabarà amb l'aprovació del Pla Territorial Insular sinó quan tots els Planejaments generals, que quedaran en desacord amb el PTI, es modifiquin i aprovin definitivament. Per tant, això portarà una segona i nova suspensió encadenada, que situa l'aixecament d'aquesta suspensió en un horitzó excessivament allunyat i no inferior a cinc anys en el supòsit de municipis que comptin amb mitjans suficients i gran agilitat urbanística.
7.- Totes aquestes mesures no haurien de respondre a principis generalistes que afectin de manera sistemàtica el 65% de la construcció que actualment es realitza a Mallorca, sinó que haurien d'ésser justificades en base a un model territorial i urbanístic definit i coherent, la concreció del qual ha de ser el més ràpida possible perquè es mantinguin en vigor el mínim temps possible.