Inauguració de l’exposició de Joan Soler, la simetria de la imatge. Casal Solleric 6 d’abril 19 h:

N. Notícia: 10365

Data Notícia: 03/04/2018

Subtema: Act. Culturals: Illes Balears

El proper divendres 6 d’abril de 2018, a les 19 hores, s’inaugura l’exposició de l’arquitecte Joan Soler La simetria de la imatge al Casal Solleric (Pg. Born, 27- Palma).


El treball de Joan Soler organitza harmònicament una constant dualitat entre el que la imatge presenta i el que reprimeix. Darrere d’aquest equilibri que al cap i a la fi tot ho ordena, mesurant amb precisió geomètrica les aparences abstractes, s’hi amaguen uns processos molt més agitats i intuïtius, oberts a la imprecisió, on l’atzar és constantment convocat, alhora que es compta amb l’error, el fracàs, la insatisfacció o la desviació de la norma com a estímuls per a un nou intent de recomposició.

La simetria entre aquest origen obert i l’exactitud del resultat és el que aquesta exposició indaga. Per a això l’artista va acceptar un repte inicial: tornar a realitzar una pintura ja existent, revivint amb la major exactitud possible cada pas fet. No es tractava de repetir l’aspecte final de la imatge, de copiar la seva superfície, sinó d’una reconstrucció o recreació en la qual actuassin per segona vegada totes les capes, decisions, estratègies i operacions que Soler ja manejava en un determinat moment. Seria possible que tot succeís de nou, simplement, i que el resultat fos encara creatiu? Som capaços de repetir els nostres gests amb absoluta precisió, fins i tot els més petits i desatesos, els oblidats, o aquells que ens caracteritzen a pesar nostre i sense que en siguem conscient? I, finalment, en cas afirmatiu: significarien aquests gests el mateix que la seva primera vegada?

El resultat de l’experiment i el seu desenvolupament apareix explicat de forma molt resumida en el muntatge, travessat per eixos de simetria de tipus molt variats: formals, conceptuals, simbòlics, iconogràfics i, diguem-ne, espirituals. Joan Soler els traça amb un nervi i tensió dissimulada, que només es revelen a la mirada atenta de l’espectador en demorar-se damunt la cara visible de les seves obres, en aparença tan serenes.

Óscar Alonso Molina
-comissari de l’exposició-

Annexes